Donaldson és una presó dins l’estat d’Alabama (Estats Units) considerada una de les presons més perilloses del país. En aquesta presó convivien uns 500 presos complint diverses condemnes que van des dels sis mesos a la cadena perpètua i fins i tot alguns d’ells estan condemnats a pena de mort. Alguns d’aquests presos formen part de bandes organitzades que controlen activitats il·legals, com el tràfic de drogues, les apostes de joc i la prostitució entre els interns. Molts d´aquests presos han entrat i sortit constantment de Donaldson, ja que nou de cada deu quan surten tornen a tenir comportaments poc apropiats degut a les seves males influències.
El seu director, Stephen Bullard, considera Donaldson com si fos una petita ciutat, on ell és l'alcalde i els funcionaris que hi treballen la seva policia.
El Dr. Ron Cavanaugh, psicòleg de la institució, observant la mala convivència i preocupat per la situació que hi havia entre els presos i el personal que hi treballa, va veure necessari posar mesures per aturar aquest ambient tant crispat i tòxic. Investigant força va trobar que des de 1975 en la presó de Tihar a l’Índia s’utilitzava una tècnica de meditació anomenada Vipassana. Aquesta produïa un efecte molt calmant sobre els presos, reduïa els símptomes psicopatològics, la depressió, la ràbia, la frustració i promovia els comportaments positius.
El Vipassana és un programa intensiu on la persona viu un procès d’aprenentatge de deu dies seguits meditant quasi les 24h al dia, on les persones que hi participen no poden parlar, llegir, ni mirar als ulls d’altres persones.
La meditació Vipassana ensenyaria als presos a gestionar millor l’estrès, observar les seves pròpies dificultats i acceptar la realitat que els hi havia tocat viure.
Cavanaugh va proposar al director de Donaldson aquest programa sense antecedents històrics en els Estats Units per ensenyar la doctrina del Buda als presos. La resposta del director Bullard davant la proposta va ser de incredulitat. Ell veia aquesta proposta poc realista perquè no es podia imaginar als seus presos deu dies sense parlar, sense telèfon i amb moltíssim silenci.
Per primera vegada a la historia, una presó de màxima seguretat dels Estats Units rebria classes de meditació Vipassana, una antiga i rigorosa pràctica basada en el Dhamma, l’ensenyament del Buda. Vipassana, literalment, és veure les coses tal com són, veure la realitat interior d'un mateix i moltes vegades no resulta una experiència agradable d'entrada. En el transcurs de deu dies els alumnes havien d´escoltar-se a través de les sensacions corporals per veure quin era el seu comportament amb l´objectiu d´anar cap a un bon creixement personal. El director de Donaldson, amb el suport del psicòleg Cavanaugh, va proposar aquesta activitat on els seus presos es van mostrar molts receptius per realitzar aquests tipus de pràctiques. Els dos professors que realitzarien el programa de meditació van posar una sèrie de condicions. La més important a destacar va ser la demanda de viure i dormir a la presó amb els mateixos interns. Tenien por de la decisió que havien pres, però confiaven en el director i les seves autoritats. Un cop va quedar tot clar van començar a preparar la part del gimnàs per realitzar el retir de deu dies Vipassana.
Edwuard Johnson, un dels reclusos que participaven en aquest programa, veia als funcionaris de la presó com uns autèntics enemics, era la imatge que tenia d'ells. De jove Edward era molt intel·ligent i treia molt bones notes a l'institut i tenia un futur molt prometedor com a jugador de baseball, deia la seva mare. Però lamentablement la seva vida va donar un gir molt negatiu. Sobre l'any 1991 es va dedicar al tràfic de drogues i va estar relacionat amb una banda que va cometre un homicidi. Per aquest fet està condemnat a cadena perpètua. Edward Johnson se’n penedeix moltíssim de les seves accions i se sent molt culpable. Li hagués agradat molt tenir una altra oportunitat a la vida, però ja no podia ser…
Rick Smith, reclus i participant del programa Vipassana, condemnat a cadena perpètua per homicidi en primer grau, comenta que si estàs a Donaldson és perquè has fet mal a una part de la humanitat.
Conclusions de l'experiència amb la meditació
Després de l’experiència del retir a Donaldson, on molts d´ells ho van experimentar com la pitjor experiència de la seva vida, van voler seguir meditant. Totes les emocions que duien dins sortien a l’exterior. Era com una sensació de caure en l’abisme. A molts d'ells els hi va servir per enfrontar-se a les seves pors i deixar que sortissin els seus mals pensaments.
Com diu Edward Johnson: “Quan ara em criden idiota, respiro fons i se’m passa. Això m'ha ensenyat el Vipassana”.
Després de realitzar aquest programa Vipassana tots es mantenen fidels i segueixen fent cada matí la meditació. Un dels funcionaris comenta que des que practiquen la meditació estan molt més relaxats, és més fàcil viure amb ells i no causen problemes.
Cancelació del programa Vipassana
El capellà de la presó va cridar al comissionat (persones associades amb els programes religiosos tradicionals) un cop es van graduar els presos en Vipassana. Es va sentir amenaçat i els hi va comentar que estaven practicant budisme i que estaven convertint els presos en budistes. El comissionat va trucar al director per cancel·lar el programa. A partir d'aquell moment van prohibir les sessions de grup, però els reclusos feien sessions de meditació clandestines. Per implantar el Vipassana de nou, s'hauria de canviar el pensament. Un canvi en l'administració i en les direccions de les presons i la mentalitat dels capellans. Quatre anys després, al 2006, el programa Vipassana es va tornar a implantar a Donaldson després de comprovar que el programa era de naturalesa laica. Com deia un dels professors del programa Vipassana: “La gran paradoxa és que nosaltres no parem d´insistir per poder entrar, i els presos no paren de insistir en poder sortir”.
Tot això que acabo de compartir queda reflectit en un espectacular documental titulat “The Dhamma Brothers” dirigit per l’antropòloga i psicoterapeuta nord americana Jenny Philips.
RECOMANACIÓ
Per acabar recomanaria un article escrit per Javier Martín Arroyo publicat el 13/1/2020 en el diari EL PAÍS amb el títol: “La meditación entre rejas reduce las pastillas”, on parla d'una presó de Huelva que prenen menys ansiolítics gràcies a les pràctiques del “mindfulness”.
BIBLIOGRAFIA:
Article escrit el 14/08/2008 amb el títol: The Dhamma Brothers: Meditación detrás de las rejas/no es poca cosa
Documental del 2008 The Dhamma Brothers, dirigit per Andrew Kukura, Jenny Philps i Anne Marie Stein
Commenti